LA LLUNA

LA LUNA
ve y Dile a la lluvia que no caiga más,
dile a la soledad que hoy no venga.

sos la cuerda que me sujeta y me aprieta,
la que me hizo soñar y la que destruye mis sueños.

La luna para ti cada noche robaria
y vos estas ciego para ver su luz,
sonriendo, y luego sufriendo, me has hecho llorar,
pero ya se ha apagado mi fuego,
no sos la única estrella de la noche, ¡no lo sos!

Dime que lo que siento no es verdad,
para creer por un momento todo lo que no somos.

LA LLUNA
Vés i digue-li a la pluja que no torni a venir
Digue-li a la soledat que no la vull avui
Na, na...
Ets la soga que m'aguanta i m'ofega al mateix temps
la que em va fer néixer els somnis la que me'ls fa malbé
Na, na...
Cada nit tinc un desig la lluna per tu robaria
frises per la seva llum una obsessió a la lluna guia
Quan somric tan malferit, m'has fet plorar
Ja s'ha apagat tot el meu foc
tu ets l'única estrella de la nit No vull més...
Na, na...
Digues que el que ara sento no és de veritat
tot el que no som per creure per creure en un instant
Na, na...
Cada nit tinc un desig la lluna per tu robaria
frises per la seva llum una obsessió a la lluna guia
Quan somric tan malferit , m'has fet plorar
Ja s'ha apagat tot el meu foc
tu ets l'única estrella de la nit No vull més...

Ilargia

esaiozu euriari berriz ez jauzteko,
esan bakardadeari gaur ez etortzeko.

eusten nauen soka zara eta itotzen nauena,
ametsak sortu zizkidana, galtzen dituena.

zuretzat ilargia lapurtuko nuke gauero,
eta zu itsu zaude bere argia ikusteko,
irribarrez, gero minez, eragin didazu negarra,
nire sua itzali da,
ez zara gaueko izar bakarra, ez zara!!

esan sentitzen dudana ez dela egia,
une baten sinesteko ez garen guztia.